PERSÈPOLIS – (I)

Persèpolis (llatí: Persèpolis).

La primera capital de l’Imperi aquemènida va ser Pasargada, però cap al 512 aC el rei Dario I el Gran va emprendre la construcció d’aquest massiu complex palatí, ampliat posteriorment pel seu fill Xerxes I i el seu nét Artaxerxes I. Mentre les capitals administratives dels reis aquemènides van ser Susa, Ecbatana i Babilònia, la ciutadella de Persèpolis va mantenir la funció de capital cerimonial, on se celebraven les festes de cap d’any. Construïda en una regió remota i muntanyosa.

La ciutat cobrava sentit durant la primavera, estació en què se celebrava el Nouruz (dia de l’any nou per als perses) triat per Dario per a la visita i homenatge dels representants de les vint-i-vuit nacions que componien el seu imperi, per aquest motiu Persépolis tingués una funcionalitat cerimonial a diferència de les altres capitals de l’imperi. La ciutat va continuar el seu creixement durant els regnats del fill i nét de Dario I, els coneguts Xerxes I i Artaxerxes I.

Els reis hi tenien un palau i estava rodejada per una triple muralla. Es trobava en una plana (moderna plana de Mardusht) a la unió de dos rius: l’Araxes (modern Bendamir) i el Medus (modern Pulwan).

El 330 aC, Alexandre el Gran, en la seva campanya d’Orient, va ocupar Persèpolis, la va saquejar, i va incendiar el Palau de Xerxes per simbolitzar potser la fi de la Guerra panhel·lènica en revenja contra els perses.

El 316 aC, Persèpolis era encara la capital de Persis, una província del nou Imperi macedònic. La ciutat va decaure gradualment durant el període selèucida i les èpoques posteriors. Al segle III, la propera ciutat d’Istakhr va esdevenir centre de l’Imperi sassànida.

Diverses escalinates comuniquen el nivell inferior amb el palau. L’escalinata principal compta amb més de 100 esglaons i porta a la Porta de les Nacions o porta de Xerxes i hauria estat construïda al voltant de 475 a.C Dos bous gegantins protegeixen amb els seus més de cinc metres d’altura l’entrada. La inspiració assíria és evident. Pel que sembla l’atri al qual comunicaven era massiu i les seves columnes s’alçaven fins a gairebé 20 metres d’altura.

Tot el conjunt, es situat a una terrassa artificial de 450x270x15 metres, construïda amb grans blocs enganxats sense cap tipus d’argamassa. Sobre aquesta terrassa es varen construir les diferents plataformes, formant quatre nivells diferents.

Els que podrem visitar son:

-L’escala principal.

-Porta de totes les Nacions o Porta de Xerxes.

-L’apadana.

-El salo de les 100 columnes.

-Palau de Xerxes.

-El tripllon

-El Palau de Dario I

-Tombes reals Artaxerxes II i Artaxerxes III

Panoràmiques fetes des de la tomba de Artaxerxes III

Porta de xerxes

Porta de Xerxes

Diferents vistes de la porta de Xerxes

Salo de les 100 columnes

Tomba de Artaxerxes III

Porta inacabada

Menció a part cal fer de l’Apadana (Sala d’audiències de Darío I) del palau de les 100 columnes, de les que encara 13 estan en peu. L’estructura original amb els seus 60 metres de costat havia de ser impressionant, sobretot quan ornamentada i decorades rebre a les delegacions diplomàtiques. La influència jònica és força clara i les columnes s’assemblen a les del temple d’Hera a Samos, en aquesta època la costa jònica de l’Àsia menor estava sota domini persa.

Aprofitem el plànol realitzat per Anna guardat a Pinterest, on podem veure la distribució de cada una de les diferents plataformes i palaus.