El Parc Nacional de Garajonay
El Parc Nacional de Garajonay ocupa la part central i més alta de l’illa de La Gomera, estenent-se per una superfície que supera el 10% de l’illa. Va ser declarat Parc Nacional el 1981. El 1986, la UNESCO el va incloure entre els béns que formen part del Patrimoni de la Humanitat.
La seva superfície és de 3.986 hectàrees, i el seu territori s’estén per tots els municipis de La Gomera, i ocupa el centre i certes zones del nord de l’illa. El terreny del parc, que sovint es troba envoltat de boira, està constituït per materials basàltics, deguts a colades i piroclasts. A l’interior, s’hi troba el Monument Natural de Los Roques.
El bosc de Garajonay està format per una espessa selva conformada per diferents espècies vegetals, embolicada freqüentment per un mar de núvols que confereix al bosc un aspecte màgic. Aquestes boires, la càrrega d’humitat és interceptada pel propi bosc són essencials per a la seva pròpia supervivència en un territori insular dominat per l’aridesa.
Aquest bosc, sempre verd, rep el nom de laurisilva, que significa selva de llorers, ja que la major part d’espècies arbòries que la componen presenten fulles similars a les del llorer, i l’existència està lligada una elevada humitat i temperatures suaus amb escasses oscil·lacions durant l’any.
És un relicte dels boscos subtropicals que ocupaven bona part d’Europa i nord d’Àfrica fa diversos milions d’anys, de manera que «Garajonay» pot considerar-se com un autèntic fòssil vivent.
La Gomera té una superfície de 369,76 km² i el seu punt més alt és el Garajonay, amb 1.487 m d’altitud.
Es coneix l’illa la Gomera com l’illa colombina, perquè va ser lloc d’avituallament de Cristòfor Colom abans de partir al Nou Món.
als fons el Teide
El Roque de Agando és un pitó fonolític situat a l’illa de la Gomera i pertanyent al terme municipal de Sant Sebastià de la Gomera. Se situa a la Degollada del Tanc, entre el Barranc de la Laja i el Barranc de Benchijigua. La seva cota màxima és de 1.250 msnm. Es tracta d’un topònim d’origen guanxe. És considerat el monument natural més emblemàtic de l’illa de la Gomera.
La Torre del Comte és una fortalesa castellana del segle XV situada a la Vila de Sant Sebastià de la Gomera (Canàries). Es tracta d’una edificació de tipus militar. Va ser manada a construir pel Comte de la Gomera Hernán Peraza el Vell entre 1447 i 1450. És d’estil gòtic tardà, té una forma prismàtica, amb 15 metres d’altura, i prop de 40 metres de diàmetre, amb murs de dos metres d’ espessor. Té un emblanquinat blanc, amb carreus de pedra picada vermella a les cantonades. Té l’honor de ser la construcció medieval (Concretament gòtica) més meridional de la qual tenim notícia.
La Parròquia de Nostra Senyora de l’Assumpció és la parròquia de la vila de Sant Sebastià de la Gomera, capital de l’illa de la Gomera. L’església té el seu origen en una ermita construïda al segle XV, època de la qual pertany el seu nau central. L’actual església barreja en harmonia els estils mudèjar, gòtic i barroc. La seva façana té un cos central per a l’entrada principal a toba vermella i dues portes laterals en pedra blanca.
Això si que es un reportatge complet. Jo hi he estat dues vegades i no he vist la meitat que tu. Enhorabona