El Bayon: en el centre de la ciutat d’Angkor Thom. Va ser construït a finals del segle XIII, sota el regnat de Jayavarman VII. Si el temple d’Angkor Wat és la majestat personificada, aquest és la mateixa encarnació del misteri. D’aquí ve el seu nom: “la muntanya màgica” Imagineu-vos un bosc de caps gegants, que miren en totes les direccions…, una muntanya massissa de 54 torres (actualment només en queden 37), que representen, per a alguns, les 54 províncies de l’imperi khmer. Cadascuna està adornada amb quatre cares que, se suposa, simbolitzen les quatre virtuts de Buda: el sud, la simpatia; a l’est, la pietat; al nord, l’humor estable; l’oest, la igualtat. És a dir, en el seu origen 216 cares de somriures enigmàtics observaven el visitant des de la part més alta de la seva total serenitat.
Piràmide de tres nivells, amb una alçada total de 43 m, el temple-muntanya del Bayon és un laberint on resulta inevitable perdre’s. El plànol general és d’una gran complexitat: les torres-santuari estan per tot arreu, segueix primer un esquema quadrat, al llarg de les muralles, i després un cercle, al voltant de la muntanya central. Per complicar-ho encara més, les portes i les avingudes presenten una disposició cruciforme. !D’aquí ve aquesta peculiar sensació que experimenta el visitant de sentir-se atrapat entre galeries, terrasses, escales i torres!
Un altra enigma platejat en relació a les esfinxes khmers és la del seu origen. Durant molt de temps, els investigadors van creure que es tractava d’un temple dedicat a Shiva o a Brahama, i desprès només a Buda. Van acabar en comprendre que havia estat construït en una època de transició entre el brahamanisme i el budisme. Així doncs, es tracta d’un panteó consagrat als déus adorats en l’Edat Mitjana pels khmers, però el principal ocupant va ser Buda… !abans que la religió tornés a canviar!
El Bayon alberga, també, fabulosos baix-relleus: s’han comptabilitzat més de 10.000 personatges. Podeu admirar-los en els murs exteriors de la galeries del primer nivell. Els frescs de la galeria relaten les sanguinàries gestes de l’exercit angkorià contra els xams, i les de la galeria sud donen testimoni de la vida quotidiana dels khmers en el segle XII: pesca, caça, combats de porcs, escenes de mercat, parts… També pot observar-se una representació de la batalla del Gran Llac (el Tonlé Sap) i diversos duels.