TORRES DEL SILENCI

Les torres del silenci (també conegudes com dakhma, dokhma o doongerwadi) són edificis funeraris de la religió zoroastriana, situats a Yazd i Kermán a Iran.

La religió mazdaista considera al cadàver humà com un element impur, per la qual cosa està prohibit permetre que aquests contaminin als elements bàsics de terra i foc. Per aquesta raó els cossos són portats a les torres del silenci, on la seva carn és consumida pels voltors. Una vegada que els ossos prenen el color blanc, per la intervenció del sol i del vent, són llançats a l’ossera situada en la part central de l’edifici.

En la tradició zoroastriana iraniana, les torres del silenci són construïdes en el cim de turons o petites muntanyes en zones desèrtiques distants de centres poblats. Al començament del segle XX els seguidors d’aquesta fe van abandonar aquesta tradició i van començar a sepultar als seus morts en cementiris.

El clima a Yazd és completament desèrtic pel que la seva abastament d’aigua depèn d’un complex sistema de túnels, anomenats Qanats. Els Qanats, són els encarregats de transportar l’aigua per tota la ciutat des d’una muntanya propera. Aquest sistema de túnels, també juga un paper fonamental en la refrigeració de l’aire. Quan l’aire calent arriba al subsòl, passa a estar en contacte amb l’aigua emmagatzemada en els Qanats. L’aigua realitza dues funcions. D’una banda humiteja l’aire sec de l’exterior i per una altra absorbeix part de la calor sensible de l’aire reduint la seva temperatura, produint el mateix efecte que un càntir, per refrescar l’aigua. Com el Qanat també es troba totalment protegit del sol, posseeix tota la seva massa una menor temperatura causa de l’aire fresc que va circular durant la nit. Atès que l’aire fresc és més dens que l’aire càlid queda dins del sistema

Un Yakh-xal és una construcció que servia com «nevera» a l’antiga Pèrsia, de fet el seu nom significa literalment pou de gel: Yakh, gel; xal, pou. L’estructura és una volta de forma més o menys apuntada amb un espai d’emmagatzematge per sota de la rasant, normalment allà s’emmagatzemava gel, o menjar en comptades ocasions. L’espai subterrani es realitzava un morter especial aïllant en una capa de gran espessor de manera que aquest resultés prou aïllant respecte de l’exterior.

Durant el viatge de Kerman a Yazd, el paisatge es totalment àrid, desert.