Mesquita Nasir Al Mol
La Mesquita Nasir-ol-Molk, compta amb una extensa superfície de vidre de colors a la façana, juntament amb altres elements tradicionals com el disseny Panj Kase ( «cinc còncaus»). Se la coneix popularment com la Mesquita Rosa, per ser aquest el color de les rajoles en el seu interior. La mesquita es va construir durant l’era Qajar, entre 1876 i 1888, per ordre de Mirza Hasan Ali (Nasir ol Molk), un mandatari Qajar.
Es pot afirmar sense por d’equivocar-nos que la Mesquita Nasir-ol-Molk és una de les més boniques de tot el país. La preciosa decoració de la sala d’oració amb columnes, un cop més, decorades en forma d’espiral i amb capitells aquesta vegada, amb motius vegetals, és sublim. Els arcs, que les columnes sostenen i les cúpules, amb l’esmaltat típic persa, fa d’aquesta mesquita una obra d’art absoluta.
A més, les vidrieres que donen al pati de la mesquita fan que un curiós jocs de llum esclati per sobre de les catifes de la sala d’oració.
Al pavelló d’estiu les vidrieres que donen al pati de la mesquita fan que un curiós jocs de llum esclati per sobre de les catifes de la sala d’oració.
La tomba de l’emir Ali (Imamzadeh-ye Ales Ebn-i Hamze) és un mausoleu i mesquita situada a Shiraz, Iran. En aquest lloc hi ha les tombes d’Ali Ibn Hamze, nét xa de Cheragh. El santuari actual es va construir al segle XIX després dels danys soferts pels terratrèmols durant els segles. La particularitat d’aquest lloc és la seva cúpula amb forma ceba, típica de l’estil arquitectònic de Shiraz i les decoracions dels interiors a base de fragments de miralls venecians, el que dota a l’interior d’una atmosfera diferent. Al pati del santuari es troben nombroses tombes de famílies que van enterrar els seus cercles pròxims a canvi d’importants sumes de diners.
Escola Coranica de Khan
La madrassa L’KHAN
Sortim del basar Vakil i prenem direcció sud-est pel carrer Loftalikhan que ens ha de portar, en menys de deu minuts, a un altre dels plats forts del centre històric de Shiraz: la Madrassa del Khan
Aquesta escola teològica és anterior a l’arribada de la dinastia zand al poder, doncs data de 1615. Quatre-cents anys després, la madrassa segueix més viva que mai, ja que encara ara és una escola teològica. No obstant això, ningú ens posa impediments per entrar al pati i fins i tot un clergue amb turbant negre ens rep i ens dóna conversa, caramels i dàtils. Encara que l’escola està parcialment en obres, la seva decoració en forma de rajoles on dominen els colors blau i turquesa ens impressiona un cop més.