Flor de les Neus
La Leontopodium alpinum, coneguda com flor de les neus o amb la paraula alemanya Edelweiss és una planta perenne de la família de les Asteraceae. És originària d’Àsia i forma part dels alts cims d’Europa des del període glacial.
Es tracta d’una flor que creix en petits grups penyals d’altura de les serralades europees, de no més de 30 cm d’alçada, amb bràctees carnoses i gruixudes, cobertes d’una fina pelussa. El seu nom científic Leontopodium alpinum, prové de el grec i significa «peu de lleó dels Alps«.
Edelweiss significa Noblesa Blanca. També anomenada Flor de les Neus, és el Símbol de la Protecció de la Natura, de la Immortalitat i de la Puresa. El seu altre nom és Estrella de Plata.
El seu hàbitat s’estén des dels nostres Pirineus fins als Carpats.
Als Pirineus d’Osca pots enlluernar amb elles, no només de les impressionants estampes que l’acullen, sinó també del misteri que envolta la flor de Edelweiss.
Ha estat la seva bellesa i la fortalesa extrema que el caracteritza dues de les raons que han alimentat les llegendes que sobre ella es compten. Diuen que en segles passats els homes enamorats pujaven les muntanyes per aconseguir una flor de lliurar a les seves estimades.
A aquesta alçada 1700 m. encara podem veure formigues sobre la flor de la edelweiss
Floreix entre els mesos de juliol a setembre. La mida de la flor pot variar entre 2,5 i 10 cm i la seva aparent fragilitat és un miratge després del qual s’oculta una flor increïblement resistent, capaç de sobreviure a més de 3.000 m d’alçada i suportar temperatures extremes dels Pirineus on fins i tot en estiu poden estar sota de 0ºC. de fet, aquestes són les condicions adequades per al seu desenvolupament, ja que només creix en forma natural a més de 1.500 m d’alçada, en pendents calcàries o sobre roques, en esquerdes, rebent una petita dosi de llum solar.
Una fibra vegetal la protegeix de les gelades i les radiacions ultraviolada, i la seva espessa saba la fa resistent a molt baixes temperatures.