TERRA SANTA – GALILEA – (SAFED/SINAGOGA ABUGHA – MONT DE LES BENAVENTURANCES – TABGHA/MULTIPLICACIO DELS PANS I ELS PEIXOS – CAFARNAUN – MAR DE GALILEA – ESGLESIA DEL PRIMAT PERE)
SAFED
Segons la llegenda, Safed fou fundada per un fill de Noè després del diluvi universal.
Les fonts històriques semblen indicar que la localitat fou fundada cap al segle II, durant el domini romà.
Després de l’expulsió dels jueus d’Espanya el 1492, molts rabins destacats van establir-se a Safed, que esdevingué el centre del misticisme jueu, això és, de la càbala. D’entre els cabalistes més importants de la ciutat cal destacar Isaac Lúria i Moisès Cordovero. La influència dels jueus sefardites feu de Safed un centre d’ensenyaments judaics i del comerç regional. La primera empremta de l’Orient Mitjà es fundà a Safed el 1578.
SINAGOGA ABUGHA
És una sinagoga del segle XV a Safed, Israel, anomenada així per un rabí i cabalista espanyol del segle XV, Isaac Abuhav.
El seu disseny es diu que està basat en els ensenyaments cabalístics.
La tradició diu que Abuhav, que mai va sortir d’Espanya, va dissenyar la sinagoga i els seus deixebles van construir l’edifici quan van arribar en la dècada de 1490 després de la seva expulsió d’Espanya.
MONT DE LES BENAVENTURANCES
És el nom que rep un turó al nord d’Israel, en què, segons la tradició, Jesús va pronunciar el Sermó de la Muntanya.
El lloc tradicional per la Muntanya de les Benaurances és a la riba nord-oest del Mar de Galilea, entre Cafarnaüm i Genesaret (Ginosar).
La ubicació exacta del Sermó de la Muntanya és incerta, però el lloc actual (alternativament conegut com la Muntanya eremos) ha commemorat el fet des de fa més de 1600 anys.
El lloc està molt a prop de Tabgha.
Una església cristiana bizantina va ser erigida prop del lloc actual al segle quart, i va ser utilitzada fins al segle 7.
Les restes d’una cisterna i un monestir són encara visibles. L’actual capella cristiana és catòlica i va ser construïda el 1938.
CAFARNAUN
És un jaciment arqueològic situat al nord-oest del llac de Tiberíades, a Israel.
Tradicionalment es considera que és el lloc on va tenir lloc el miracle de la multiplicació dels pans i els peixos (Marc 6:30-46) i la quarta aparició de Jesús ressuscitat (Joan 21:1-24), després de la crucifixió.
Sílvia d’Aquitània, en llur Peregrinació a Palestina, allà pels anys 383, parla d’una església construïda sobre pedra, en la qual, segons la tradició, Jesús multiplicà els pans i els peixos per donar menjar a 5.000 homes. Aquest pedra restava a la vista dels pelegrins.
L’estructura superior de l’església ha desaparegut. Segons els arqueòlegs, no hi havia cap dubte que es tractava de l’església del Heptapegon, mencionada en el Commematorium del principi del segle V.
TABGHA
MULTIPLICACIO DELS PANS I ELS PEIXOS
És un antic assentament situat a Galilea, a l’actual Israel, a la riba del mar de Galilea, també anomenat llac Tiberíedes o Kineret. És coneguda pels cristians com «la ciutat de Jesús». Esmentada al Nou Testament, va ser un dels llocs escollits per Jesucrist per transmetre el seu missatge i realitzar alguns miracles. Es troba a 2,5 km de Tabga i a 15 km de la ciutat de Tiberies, a la riba nord-oest del llac.
En efecte, en el centre del bema trobaren la pedra, que sobresortia del paviment; els mosaics mostraven el cistell de pans i els peixos. Els sòcols de les quatre petites columnes que sostenien la taula col·locada sobre la pedra, eren visibles encara.
MAR DE GALILEA
Llac d’aigua dolça situat al nord-est d’Israel a més de 200 m sota el nivell del mar i amb una superfície de 144 km², es travessat pel riu Jordà.
Té a la seva riba diversos pobles alguns dels quals amb força relació amb el cristianisme Tiberíades, Cafarnaüm, Betsaida, Magdala i altres i fou escenari de nombrosos episodis de la vida evangèlica de Jesús.
Constitueix actualment un recurs hídric important per al país. Treballs de canalització han permès el proveïment de les ciutats amb aigua dolça i la irrigació amb finalitats agrícoles, essencialment al desert del Nègueb.
Altres característiques :
-
Longitud: 21 km
-
Amplària: 12 km
-
Profunditat: entre 42 i 48 m
-
Anualment: 700 milions m3 d’aigua rebuda i 500 milions de m3 d’aigua emesa
Sobre la riba oest del llac fou construïda la ciutat de Tiberíades. Capital de la Galilea, va ser fundada i construïda per Herodes Antipas en honor de l’emperador romà Tiberi.
Avui és una ciutat costanera de 31.000 habitants, reputada per les seves fonts termals amb efectes terapèutics
Antigament va tenir el nom de Tiberias Mare i tenia a l’oest les tribus d’Isacar i Zabuló, i a l’est la de Manasseh
ESGLESIA DEL PRIMAT PERE
L’Església del Primat de Pere
(sacellum Primatus Sancti Petri)
Construïda en 1933 sobre una base rocosa a la costa del Mar de Galilea pels franciscans, aquesta modesta capella de pedra grisa no és la primera església construïda en el lloc.
Encara es poden veure les restes de les parets d’una església anterior construïda al segle IV dC en tres costats de l’edifici. Aquesta església commemora el restabliment de Pere com a cap entre els apòstols (Joan 21: 1-24) després d’haver estat renyat per Jesús prop de Cesarea de Felip (Mateu 16: 13-19) i negar-ho tres vegades abans de la crucifixió (Mateu 26:69 -75, Marc 14: 66-72, Lluc 22: 55-62, Juan 18: 25-27).
El punt focal d’aquesta església és l’aflorament de pedra calcària marró que aparentment serveix com una barrera entre la congregació i l’altar.
Segons la tradició, Jesús va preparar un dinar de pa i peix per als seus deixebles sobre aquesta roca coneguda com Mensa Christi.
