MUR DE LES LAMENTACIONS
El Mur de les Lamentacions és un mur de contenció, l’últim vestigi del Segon Temple de Jerusalem, l’edifici més sagrat del judaisme.
Les restes que encara queden daten de l’època d’Herodes el Gran, qui ordenà construir grans murs al voltant del Mont del Temple o Esplanada de les Mesquites, que foren acabades pel seu nét Herodes II Agripa i destruïdes en gran part després del setge de Jerusalem de la Primera Guerra Judeoromana.
Actualment és un lloc de devoció dels creients jueus.
Els jueus van al mur de les lamentacions, escriuen un desig o un perdó i l’entaforen entre les seves escletxes perquè es faci realitat. Els jueus han pregat davant d’aquest mur durant els últims dos mil anys, creient que aquest és el lloc accessible més sagrat de la Terra, ja que no poden accedir a l’interior de l’Esplanada de les Mesquites, que seria el més sagrat de tots.
Podem observar el mur al fons, costat dret per a les dones, costat esquerra per als homes.
Tot i així, vàrem poder fer aquesta fotografia de la zona del mur de les lamentacions de les dones, on es veuen fent la seva oració.
Just a la porta de la muralla, ja es veu el mur de les lamentacions, tot i que la part d’oració està al fons.
A les fotografies properes podeu observar una passarel·la que arriba al mur, darrere és on es troba el mur de les lamentacions.
L’ESGLÉSIA DEL SANT SEPULCRE
És una estructura arquitectònica religiosa situada en un lloc anomenat Gòlgota, on segons els Evangelis s’esdevingué la crucifixió de Crist.
Està ubicada dins de la ciutat vella de Jerusalem, a la línia de confluència entre la Jerusalem oriental (àrab) i l’occidental (jueva).
El lloc del Sant Sepulcre, originàriament la tomba buida de Jesús, va ser sempre venerada pels cristians.
El significat religiós que té el Sant Sepulcre pel Cristianisme és importantíssim, ja que dins d’aquest recinte es troba tant el Calvari, on segons s’afirma Jesucrist va morir, com el seu sepulcre, lloc en el qual, segons està escrit en els Evangelis, Jesucrist va ressuscitar al tercer dia de la seva mort. Per aquesta raó el sepulcre és el centre principal de la basílica.
MONT SION : ABADIA DE LA DORMICIÓ , TOMBA DEL REI DAVID I EL CENACLE).
L’Abadia de Hagia Maria en Sion és una abadia benedictina a Jerusalem, prop de les muralles de la Ciutat Vella de Jerusalem, prop de la Porta de Sion.
Es troba en el lloc en què, segons la tradició, va tenir lloc la Dormició de la Mare de Déu, de manera que antigament coneguda com Abadia de la Dormició de la Mare de Déu.
Al centre de l’absis semicircular hi ha un mosaic amb imatges de Maria i de l’infant Jesús i, a sota d’ell, les figures de dotze profetes. Al voltant hi ha sis capelles laterals amb bells mosaics amb diverses escenes bíbliques.
Dues escales de cargol descendeixen a la cripta, una habitació circular amb pilars, al centre jeu una estàtua de Maria dormint. Per sobre, el cel ras està decorat amb la figura de Jesús com si l’estigués mirant i, al voltant d’ell, retrats d’algunes de les grans dones de la Bíblia: Eva, Miriam, Yael, Ruth, Ester i Judit.
Cenacle, de la paraula llatina Coenaculum, la paraula indicava el lloc on es sopava, però més generalment designava el pis superior de la casa al qual s’accedia per unes escales.
Actualment el terme generalment s’indica el lloc a Jerusalem, on Jesús va menjar l’Últim Sopar de la seva vida terrenal amb els Apòstols, abans de morir a la Creu.
Per als cristians, el lloc es va convertir en un lloc privilegiat per a les seves reunions. damunt del lloc va ser construït més tard una església. Això era la «Nova Jerusalem», la «Nova Sion», centre del nou poble de Déu. D’aquesta significat es passa a una denominació topogràfica, anomenat «Muntanya Sion» la part sud del turó occidental, en el lloc sorgeix el cenacle. En aquest mateix espai, actualment, hi ha un edifici de dues plantes; la inferior porta el títol de tomba de David, venerada tant per jueus, cristians i musulmans, i la superior, coneguda com «Cenacle»
BARRIS DE JERUSALEM
La visita al barris la vàrem fer entrant per la porta de Sion, plena de dispars de les ultimes guerres.
La visita va ser molt accelerada, primer perquè era dissabte i molts establiments estaven tancats, i després perquè teníem que visitar el sant sepulcre.