Jardi Eram
Es un jardí històric persa de la ciutat de Shiraz, a l’Iran. Eram és la versió persa de la paraula àrab Iram, que significa «cel» en l’Alcorà.
El jardí va rebre el seu nom per la seva bellesa i atractiu estètic.
El jardí es troba a la riba nord del riu Khoshk, a la província de Fars i mesura uns 110.000 metres quadrats.
Diverses fonts i escrits indiquen que l’origen del jardí es dataria al segle XI durant la dinastia Selyúcida quan el governador de Pars, Atabak Qaracheh, va ordenar la construcció de diversos recintes i jardins i aquest va rebre el nom de Bagh-e-Sah (Jardí del rei en persa), encara que era molt més senzill i estava menys decorat del que va arribar a estar amb posterioritat.
La construcció del jardí actual, incloent el pavelló i els seus jardins, va començar al segle XVIII durant la dinastia QAJAR, quan diferents líders de les tribus qaixqais el van utilitzar com a seu, després que l’ordre de Nadir Sah de recuperar els jardins de la ciutat, permetés trobar el jardí original prop de Shiraz. Aquells que es consideraven hereus de l’antic Ilkanato van continuar l’obra al llarg del segle XIX i la van completar gairebé al final d’aquest
El viatger holandès Cornelis de Brujn va redactar una descripció dels jardins al segle XVIII. Al llarg dels segles l’estructura ha estat modificada, restaurada i estilísticament modificada per diferents personatges. El principal pavelló, encarat cap al sud-est seguint l’eix més llarg, va ser dissenyat per l’arquitecte local Haji Mohammad Hassan. L’estructura albergava 32 habitacions en dues plantes decorades amb rajoles que contenien poemes del poeta persa Hafiz Shirazi escrits sobre ells. El pavelló va ser renovat durant el regnat de la dinastia Zand i una altra durant el dels Kayar
Els canals que transporten l’aigua corren des de l’oest pels costats dels camins, després de travessar la sala principal del pavelló. El jardí destaca pel seu conjunt de pins i cedres. I per les seves roses, que en altres temps van arribar a tenir el seu propi jardí dins del complex.
El mes de novembre no vàrem poder gaudir de gaires flors.
El palauet aixecat al segle XIX, l’edifici de 3 plantes està decorat amb pintures, rajoles i ceràmiques i és un dels millors monuments del període Qajar de l’Iran.
