Petita descripció dels aiguamolls,
Antigament aquests aiguamolls s’estenien per tota la plana de la badia de Roses i la del Baix Ter, de manera que el massís del Montgrí, entre l’Escala i Torroella límit de l’Alt i el Baix Empordà, s’aixecava com una illa enmig de les aigües.
Fins als anys setanta del segle passat, els aiguamolls s’havien degradat considerablement: les zones humides empordaneses anaven desapareixent a causa de l’excessiva urbanització i la creació d’equipaments turístics de tota mena. Per això el 1976 es va engegar una campanya popular que, amb el lema «Els últims aiguamolls de l’Empordà, en perill», lluitava per la recuperació d’aquests espais. Hi hagué tanta pressió popular que el 28 d’octubre del 1985 el Parlament de Catalunya els va declarar Paratge d’Interès Nacional, i un any i mig més tard, el 13 de juny del 1985, van ser declarats Parc Natural.
Gran part de les zones protegides corresponen al terme municipal de Castelló d’Empúries, però el parc també s’estén per Palau-saverdera, Pau i Peralada, entre altres municipis. El parc consta de tres zones de reserva natural integral: l’illa de Caramany, les Llaunes (llacunes litorals salobres) i els Estanys (entre els quals hi ha el de Vilaüt), i una zona de parcial. En total té una extensió de 4.866 hectàrees. Al nord està delimitat per la Muga i al sud, pel Fluvià.
Hem fet una visita per veure la sortida del sol i el començament de l’activitat de les aus aquàtiques :
