El llac Titicaca situat a 3.812 m sobre el nivell del mar, és el llac navegable (de forma comercial) més alt del món. Té una àrea aproximada de 8.300 km², cosa que el converteix en el més gran de l’Amèrica del Sud, només superat pel llac Maracaibo, a Veneçuela, de 13.000 km², però que molts qualifiquen com a mar, ja que té connexió directa amb l’oceà.
Està situat a l’Altiplà, a la regió dels Andes, a la frontera entre el Perú i Bolívia. El llac Titicaca té una profunditat mitjana de 140 a 180 metres, i la màxima és de 280 metres. La part occidental del llac pertany a la regió peruana de Puno i l’oriental correspon al departament bolivià de La Paz. El llac no és propietat de cap dels dos països en concret, sinó que el comparteixen, de tal manera que apareix complet als mapes d’ambdues nacions.
Al llac hi desemboquen més de 25 rius i conté al seu interior 41 illes, algunes de les quals bastant poblades. Aquestes illes s’han convertit en una atracció turística per al Perú, amb excursions des de la ciutat costanera de Puno, com les illes dels Uros, nou illes artificials fetes de canyes flotants. Una altra illa, Taquile, és molt visitada a causa de les comunitats indígenes que l’habiten. La gent de Taquile és coneguda pels seus productes tèxtils, que són dels millors productes artesanals que es poden trobar al Perú
El llac Titicaca s’alimenta de les pluges i de la neu que es desfà de les glaceres andines. Un 5% de l’aigua del llac flueix pel riu Desaguadero, que travessa Bolívia fins al llac Poopó. La resta de l’aigua s’evapora pels forts vents i els rajos de sol que afecten aquestes alçades.
L’origen del nom Titicaca és desconegut. Sembla fer referència a la forma del llac, semblant a un puma caçant un conill. El mot és una unió de paraules del quítxua i l’aimara, dues de les llengües locals.
El fet que la part sud-est del llac estigui separada del cos principal per l’estret de Tiquina fa que els bolivians l’anomenin Lago Huinaymarca, mentre que la part més gran és anomenada Lago Chucuito. Al Perú, aquestes dues parts són anomenades Lago Pequeño i el Lago Grande, respectivament.
Des de La ciutat de la Paz, per carretera amb bus es pot arribar a la península de Copacabana, prèviament passant amb vaixell per el estret de Tiquina, del poble de San Pau de Tiquina al poble de San Pere de Tiquina.
Des de Copacabana amb vaixell podem anar a visitar l’illa del Sol, te una longitud de 9,6 km. per 4,6 km. d’ample i una superfície de 14,3 km2. Es l’illa mes gran del llac Titicaca (nom que significa “puma de pedra”). La major part dels pobladors son d’origen quítxua i aimara, dedicats a l’agricultura, el turisme, l’artesania i la pastura, el idiomes ancestrals son el quítxua i aimara i també l’espanyol.
El trajecte amb autobús des de la Paz podem veure diferents mercats de fruita al costat de la carretera.
A punt de passar amb vaixell el estret de Tiquina, per una banda l’autobús, per l’altra els passatgers. 
Atrapat
Vistes del llac Titicaca, sembla un immens mar
La península de Copacabana
La Catedral de Copacabana
Carrer dedicat al gran volum de gen amb motxilla que visiten aquet indret de Copacabana, per anar a visitar l’illa del Sol
Port molt rudimentari
Abans de veure l’illa del Sol passem per quelcom lloc una mica estret
L’illa del Sol
Primera parada a l’illa del Sol, podem observar restes d’un temple inca
Una pujada per una escalinata de 220 esglaons, ens porta a la font sagrada
Des de la font sagrada, al fons podem observar l’illa de la Lluna
l’illa de la Lluna
La font sagrada de tres canonades, tenen cada un d’ells poders especials
Transport per tota l’illa, que no es faci amb vaixell
Des de l’illa del Sol, al fons podem veure la Serralada Real
De tornada a la península de Copacabana tenim uns contrallums, a la destra l’illa del Sol
