DIA 5(I) – KIOTO, EL CASTELL NIJO i BARRI DE GION i EL TEMPLE DE KIYOMIZU-DERA

EL CASTELL NIJO

 

El castell Nijo o Nijo-jo en japonès, literalment «castell del carrer dos», és una de les construccions més espectaculars de Kyoto i un perfecte exemple de l’arquitectura dels ‘castells palau’ de Japó de el període Edo.

El castell Nijo va ser construït el 1603 com a residència del primer shogun de el període Edo (1603-1867), Tokugawa Ieyasu. L’entrada principal a l’castell de Nijo es troba a l’est, des d’on accedirem a la impressionant porta Karamon, que ens portarà fins a l’entrada del Palau Ninomaru (literalment, segon cercle de defensa), on es trobava la residència i les oficines del Shogun durant les seves visites a Kyoto.

La principal atracció del Palau Ninomaru són les sales de tatami, amb sostres i portes corredisses d’estil japonès bellament decorades, i els sòls de rossinyol, que grinyolen quan un passa per sobre i que servien en el seu moment com a mesura de seguretat davant visitants no desitjats, alertant així als habitants de l’castell.

Suelos del ruiseñor – Foto de Japan Rail Pass

El palau d’Honmaru ocupa una superfície de 1.600 m2 i es compon de quatre parts: les habitacions, les cambres de recepció i entreteniment, els vestíbuls i l’àrea de la cuina. Totes les zones estan connectades per corredors i patis. L’estil arquitectònic és de finals del període Edo i l’edifici conté pintures de diversos artistes famosos com Kano Eigaku.

Vista aérea del castillo de Nijo – Foto de Saki Fujimaki

Vista aérea del castillo de Nijo – Foto de Japan Rail Pass

El Jardí Ninomaru és una mostra de l’estil shoin zukuri a gran escala. El jardí se situa entre els dos anells principals de defensa, al costat del palau del mateix nom.

 

 

El jardí té un gran estany amb tres petites illes: al centre és l’illa de l’Eterna Felicitat (Horai-jima), flanquejada per dues illes més menudes, L’illa de la Cigonya (Tsuru-jima) i L’illa de la Tortuga (Kam-jima).

 

BARRI DE GION

Gion és el barri de Kyoto de les geishas, ​​amfitriones vestides de colorits quimonos que solen deixar-se veure al pont de fusta Tatsumi o bé per les botigues o els restaurants japonesos exclusius del carrer Hanamikoji.

El barri de geishas de Gion, a Kyoto, és un dels barris de geishas més coneguts de tot Japó.

El 1881 Gion es va dividir en dos: Gion Kobu i Gion Otsubu. El 1949 Gion Otsubu es va canviar el nom a Higashi Shinchi i finalment el 1955 la zona va començar a ser cridada Gion Higashi, nom que persisteix en l’actualitat.

Un passeig a peu per tot el barri de geishas de Gion (és a dir, per Gion Kobu, Gion Higashi i la zona de la riera Shirakawa), que està ple de cases de te (ochaya), cases de geishes (okiya) i botigues tradicionals de dolços, tèxtils, ornaments, maquillatge, calçat, fa que un se sent, passejant pels carrerons de Gion, com si hagués retrocedit en el temps.

Degut als problemes que han tingut en els últims anys amb el turisme, dins del barri no es deixa fer cap tipus de fotografies ni amb els mòbils ni en càmeres, als carrers tens els rètols que tu indiquen.

 

 

KIYOMIZU-DERA

Kiyomizu-dera denomina diversos temples budistes, i més comunament es refereix al temple Otowasan Kiyomizudera  a la ciutat de KyotoJapó.

El Kiyomizu-dera va ser fundat al començament del període Heian. El temple data de l’any 778, encara que els edificis actuals van ser construïts el 1633.

El temple pren el nom de les cascades que existeixen en el complex, les quals baixen dels pujols propers. Kiyomizu literalment significa ‘aigua pura’, ‘aigua clara’ o ‘aigua.

El temple va ser originàriament de la secta budista Hosso, una de les sectes de budisme japonès més antigues.

Des de el pàrquing l’acostament al temple al llarg dels costeruts i concorregudes carrers de l’atmosfèric districte de Higashiyama, les nombroses botigues i restaurants de la zona han atès a turistes i pelegrins durant segles, i els productes a la venda van des especialitats locals com la ceràmica de Kiyomizu-yaki, dolços i confitats fins al conjunt estàndard de records.

 

Un cop completat l’ascens, en tot just 10 minuts, arribem l’esplanada que s’obre davant de temple. Allà una parella de petits gossos-lleons de pedra, anomenats koma-inu, protegeixen l’accés a Kiyomizu-dera a través de la porta Deva, també anomenada Nen-mon, pugem per les escales que condueixen fins a la porta,

custodiada per una gran pagoda de color vermellenc: la Sanju-no-tō. Aquesta és la pagoda de tres pisos més gran de tot Japó i des de la seva posició es domina tot l’horitzó de la ciutat.

El temple de Kiyomizudera està en obres, té una alçada de 13 metres sobre el vessant, la terrassa ofereix una vista de Kyoto i de el terreny circumdant. Durant el període Edo, es va creure que si sobrevivías a un salt des de la terrassa, els teus desitjos serien concedits.

 

 

Des de la balcona del temple plena d’andamis la vista del parc, es meravellosa amb el arbres de colors, vermells, vers i alguns de color grocs.La vista de la ciutat amb la seva torre de comunicacions al fons també es espectacular.

L’estructura de fusta de l’Hon-do, l’edifici principal, està construïda i acoblada en la seva totalitat amb peces de fusta. És a dir, els enormes pilars i bigues encaixen a la perfecció sense necessitat d’utilitzar claus o cargols per donar-li estabilitat.

La cascada Otowa es troba a la base de la sala principal de Kiyomizudera. Les seves aigües es divideixen en tres corrents separades, i els visitants fan servir tasses unides a pals llargs per beure d’elles.

Es diu que l’aigua de cada rierol té un benefici diferent, és a dir, causar longevitat, èxit a l’escola i una vida amorosa afortunada. No obstant això, beure de les tres corrents es considera cobdiciós.

Darrere el temple es troba el Santuari Jishu, que està dedicat a la divinitat encarregada de l’amor, trobaràs dues pedres col·locades a 18 metres de distància l’una de l’altra de les que es diu que si aconsegueixes anar d’una a l’altra amb els ulls tapats trobaràs l’amor, però també pots fer-ho amb l’ajuda d’algú que et guiï que serà el que et presenti a la teva futura parella.

 

 

També es troben en el recinte el Okunoin Hall, unes sales dedicades a la històrica Shaka i el Amida Buddha, una pagoda de tres pisos anomenada Koyasu Pagoda que es diu que ajuda a tenir un part segur i una petita sala dedicada a Jizo, de qui es diu que és el protector tant de nens com de viatgers. Aquesta sala compta amb més de 200 petites estàtues.

 


Si cliqueu podreu veure COLORS A LA TARDOR AL JAPO, per tornar, cliqueu tornar a la pàgina anterior.

Si cliqueu podreu veure PANORAMIQUES DEL JAPO, per tornar, cliqueu tornar a la pàgina anterior.

 

Esta entrada fue publicada en flora, ILLES, JAPÓ, Paisatges, PANORAMIQUES, Tardor, VIATGES y etiquetada , , , , , , , . Guarda el enlace permanente.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *