MESQUITA DE L’IMAM (I)

La Mesquita de l’Imam Khomeini, és una mesquita també coneguda com Mesquita Reial o la Mesquita de l’Imam,, va ser construïda per al sobirà safaví Shah Abbas I, entre els anys 1612 i 1630. La Mesquita del Shah està situada al costat sud de la plaça de Naghsh-i Jahan.

La mesquita va ser construïda durant el període de la dinastia safàvida. És un exemple excel·lent de l’arquitectura islàmica de l’Iran, sent considerada com l’obra mestra de l’arquitectura persa.

La seva construcció va començar en 1611, i el seu esplendor es deu principalment a la bellesa de les seves mosaics de set colors i de les inscripcions cal·ligràfiques. La mesquita es representa al revés del bitllet de 20,000 rials iranians.

Es manté la concepció iraniana de les mesquites amb un pati central 68 x 53 m. bordejat per pòrtics i quatre iwans.

El pati central marca el ritme de tota la construcció, ordenada a base d’una estricta simetria.

L’iwan sud és el de dimensions mes grans i dóna accés a l’haram, on està el mihrab. Sobre aquesta sala esta l’enorme cúpula de ceràmica verda i motius florals blancs. La cúpula té una alçada de 54 m. a l’exterior i de gran esveltesa, aconsegueix la seva gràcia amb la «doble cúpula”, un dels invents dels arquitectes safàvides. La part interior de la cúpula té una alçada de 34 m. que provoca un rar efecte sonor, les paraules quasi mussitades al centre de la sala, són audibles des de qualsevol dels extrems de la sala.