BASAR
El Gran Basar és un mercat històric situat a Isfahan, també conegut com «Basar Qeysarriyeh» .
Va ser construït originalment durant el segle XI, en l’ala sud-oest de la mesquita de Jameh i la plaça de Kohneh, però posteriorment se li van agregar diverses arcades i sales.
El romanent actual data del període Safávida, durant el qual el Basar Qaysariya es va construir en l’ala nord de la Plaça Naqsh-i Jahan, una plaça que es va desenvolupar com un substitut de la Plaça Kohneh.
El basar, un dels basars més antics i més grans de Mig Orient, data de l’era Saljuqid i Safávida i és el mercat cobert més llarg del món. El lloc ha estat destruït diverses vegades i el basar contemporani data del segle XVII.
El basar és un carrer voltada de dos quilòmetres que uneix la ciutat vella amb la nova.
A l’Orient Mitjà, els basars solien estar situats molt a prop de la mesquita i el basar d’Isfahan no era una excepció. El Basar d’Isfahan es troba a la secció nord de la plaça Naqsh-i Jahan.
L’entrada principal anomenada Qeisarieh s’estén fins a la mesquita dels divendres, la mesquita de Jameh, la mesquita més antiga de Isfahan, i una de les més antigues de l’Iran.
Abans d’entrar al Gran Basar, si mires cap enrere veuràs la magnífica vista de la plaça, que és una de les més grans del món. Al voltant de la plaça hi ha basars plens de magnífiques artesanies perses.
Quan visiteu el basar no has de tenir pressió de temps, perquè et perdràs sense inhibicions en les multituds de les parades.
El Gran Basar d’Isfahan és considerat un dels basars més grans de l’Iran. Aquí pot comprar gairebé tot, des d’articles de coure i estovalles estampats fins catifes, menjar i records. El Gran Basar no està construït indiscriminadament. Cada carreró sembla estar sota un tema. Mentre que trobaràs traficants de catifes a l’oest del basar, hi ha espècies i olis al sud.
Els rituals pahlevāni ( «esport heroic») és un sistema tradicional d’atletisme utilitzat originalment per entrenar guerrers a l’Iran i terres adjacents. Fora de l’Iran, es poden trobar zoorkhanehs a Azerbaidjan, i es van introduir a l’Iran a mitjans del segle XIX. Combina arts marcials, cal·listènia, entrenament de força i música. Reconeguda per la UNESCO com la forma d’entrenament més antiga del món, fusiona elements de la cultura persa preislàmica (en particular, el zoroastrisme) amb l’espiritualitat de l’islam xiïta i el sufisme. Practicats en una estructura voltada anomenada zurkhāneh, les sessions d’entrenament consisteixen principalment en moviments gimnàstics rituals i clímax amb el nucli de la pràctica de combat, una forma d’agafada de submissió anomenada koshti Pahlavani
El pont [de] Khaju també pont Baba Roknoddin, és un pont urbà d’arcs múltiples i dos pisos.
Va ser construït pel rei persa de la dinastia safàvida shah Abbas II al voltant de 1650, sobre els fonaments d’un pont vell de l’època timúrida.
Es va concebre tant com a pont com de represa (o sobreeixidor), i travessa el riu Zayandeh unint el barri de Khaju, del que pren el nom, a la riba nord, amb el barri zoroàstric.
Encara que funcionalment serveix com a pont i sobreeixidor, també compleix una funció primordial com a edifici i lloc de reunions públiques.
És un dels ponts més famosos de Isfahan
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
