BARRANC DE L’INFERN
El Barranc de l’infern, Reserva Natural Especial és un espai protegit situat al municipi d’Adeje a Tenerife (Canàries).
Aquesta reserva que compta amb 1.843,1 hectàrees es caracteritza per la presència de barrancs profunds, separats per estrets llomes i diferents formacions geològiques d’interès com els roques del Comte o de Ahiyo o de Ichasagua, el de Imoque i el de Abinque.
El Barranc de l’Infern també és conegut com Franchoja o Choja. L’àrea protegida estableix els seus límits amb el Parc Natural de la Corona Forestal al nord i, al nord-est, amb el Paisatge Protegit de Ifonche. Tots aquests paratges pertanyen a la Xarxa d’Espais Naturals Protegits de Canàries.
El lloc presenta un dels cursos d’aigua permanents més importants de Tenerife, destacant en la capçalera del barranc una petita cascada que, a jutjar per l’erosió observada en els dos flancs del barranc, va haver de ser major en temps anteriors. La xarxa hidrològica d’aquest entorn exerceix un paper important en el manteniment dels diferents processos ecològics relacionats amb el cicle de l’aigua.
Barranc de l’Infern, es tracta del sender més important i transitat de la Reserva. Part del Carrer dels Molins , als afores d’Adeje, endinsa’ns en la llera del barranc, seguint el antic sender de pastura, amb una extensió d’uns tres quilòmetres i un desnivell en voltant dels 350 metres, passant per una sèrie de punts habilitats com miradors, unes arnes i un antic molí, per finalitzar a La Cascada a 650 m d’altitud.
La vegetació que coexisteix en aquesta reserva destaquen espècies ripàries, que guarden relació directa amb el cabal d’aigua permanent, ecosistemes que, a causa de la cada vegada major escassetat de recursos hídrics pluvials, es troben en veritable regressió a l’arxipèlag. Entre elles s’inclou el salze (Salix canariensis), espècie també present a Madeira. En els barrancs més intricats ha restes de vegetació de tipus termòfila i de monteverde, com el drago (Dracaena draco), el marmulán (Sideroxylon marmulano), mentre que a les zones de major altitud es troben exemplars dispersos de pins. Com a contrapunt, a les zones més baixes s’observen comunitats de tabaibal-cardonal. Entre els endemismes locals amb presència a la zona destaquen una chajorra pròpia (Sideritis infernalis) i un tajinaste (Echium sventenii).
si voleu veure fotografies de la flora del barranc cliqueu : “FLORA”.
Tram baix del Barranc de l’Infern:
Per aquest tram del barranc no discorre aigua (que s’ha canalitzat amb anterioritat), el que deixa una vegetació molt més pobra que en els altres trams, consistint en un cardonal molt degradat amb intrusisme de tuneras. L’accessibilitat es limita a un sender que va per la llera.
Tram mig del Barranc de l’Infern:
El relleu correspon al d’un barranc molt encaixat. La vegetació d’aquesta unitat és summament interessant, presentant especies d’hàbitats riparis i termòfils, així com rupícoles. L’accessibilitat es limita a un sender que va per la llera.
Tram alt del Barranc de l’Infern:
Es correspon amb el tram del barranc que s’introdueix a les pinedes de Ifonche. És un tram molt encaixat, on trobem a més de
pinar, vegetació ripària, hidròfila, així com algunes espècies termòfiles. Els pendents són molt elevades (> 50%), la qual que li confereix una gran espectacularitat.
Hem recollit un conjunt de fotografies panoràmiques de tot el viatge. SI VOLEU VEURE cliqueu : PANORAMIQUES