DE NORD A SUD
Des de Port de Santa Creu, una de les excursions d’un dia que podem fer es gaudir de tota costa que va de nord a sud, fins arribar a Punta Tena.
En primer lloc visitarem ICOD dels VINS, població coneguda per tenir el drago mil·lenari, una població del segle XV, podem també fer una visita a un “mariposario” de papallones tropicals, si voleu veure fotografies de les papallones cliqueu : “PAPALLONES”.
Sortim de ICOD per la carretera seguin la costa fins a la població de GARACHICO, anem troba’m gran cantitat de camps de plataners. GARACHICO es una de les poblacions mes antigues del segle XV, molt transitat el port per els vaixells que anàvem a les «ameriques«.
Des de Garachico seguim la costa fins arribar a Bonavista i començar a travessar els penya-segats de Teno, per arribar finalment a Punta de Teno i gaudir del seu far.
De tornada, anem fins a Bonavista, i ens disposem a pujar fins a Masca, coronant diferents ports, per carreteres molt estretes, amb moltes corbes, pro molt ven conservades que ens portaran fins la població de Santiago de Teide.
Des de aquí nosaltres hem decidit torna per les Canyades del Teide, per gaudir del Teide i de les magnifiques vistes de les Canyades aprofitant el sol de la tarda.
ICOD DE LOS VINOS
Icod de los Vinos és un municipi de l’illa de Tenerife, a les illes Canàries. És situat en un espai configurat per un continu talús de pendent suau des d’una extensa massa forestal de pi canari fins al mar, amb gairebé 10 km de costa. La població està enclavada en una vall molt fèrtil, que oferix una perspectiva del Teide amb denses pinedes descendint des del cim fins als barris més alts de Icod. Els plataners, la fruita i la vinya són els cultius més importants.
A Icod es troba un enorme exemplar de drago (Dracaena draco) declarat Monument Nacional en 1917. Se li atribueix una edat de milers d’anys encara que cap estudi ha pogut confirmar-la, sent més probable que l’arbre tingui uns quants centenars d’anys. Aquest Drago constitueix el símbol d’Icod, com es pot apreciar en l’escut d’armes del poble. A l’entorn del Drago existeix un parc que exhibeix diferents espècies vegetals endèmiques de Tenerife.
GARACHICO
Primer port de Tenerife al segle XV, al nord de l’illa de Tenerife, Garachico ofereix la possibilitat de conèixer com són les poblacions més antigues de Canàries. Fundada a la fi del segle XV per un banquer genovès, el seu port va ser punt de referència en el tràfic comercial entre Europa i les colònies espanyoles d’Amèrica. Destruït en 1706 per una erupció volcànica, ara ofereix passejades tranquil·les per places i carrers de vianants prop de primera línia de mar, sempre davant del monument natural del roc de Garachico.
La història de Garachico es pot conèixer passejant pel seu casc històric d’acollidores dimensions i nodrit d’un ric patrimoni arquitectònic dels segles XVI i XVII. És un dels cascos històrics i artístics més ben conservats i més representatius de Canàries.
Roc de Garachico.
El Restaurant El Burgado és un lloc privilegiat per gaudir de l’entorn de la costa de Buenavista del Nord, d’un paisatge i una fauna característiques. És d’ambient mariner i està situat sobre la bugada volcànica, a la vora de l’aigua, davant del paisatge incomparable dels penya-segats de Teno. Integrat per complet en l’entorn.Es pot dir que està sobre del mar. Amb maror l’aigua salada esquitxa algunes taules i es pot gaudir d’un gran espectacle d’onatge. Amb bon temps els dies assolellats i els capvespres són incomparables.
Punta de Teno
La Punta de Teno constitueix l’extrem nord-occidental de l’illa de Tenerife (Canàries). Es tracta d’una llengua de terra que s’endinsa al mar. Es troba ubicada al municipi de Buenavista del Nord. En aquesta punta es troba el Far de Punta de Teno.
Concretament, se situa entre les imponents i precioses muntanyes de Masca i la immensitat de l’Oceà Atlàntic, formant una zona que arrebossa bellesa en cada detall, una zona verge i protegida que anuncia la fi de l’illa.
Punta de Teno és un paratge natural forjat a cop de mar; un caprici de la natura que evoca pau i assossec. Més enllà de la seva increïble estampa paisatgística natural, el Far és l’atracció més destacada de Punta de Teno, el detall arquitectònic que li dóna personalitat i que forma, al costat dels penya-segats, la seva petita cala i l’embarcador que es troba als seus peus, una autèntica imatge de postal amb l’Atlàntic com a teló de fons. Es va aixecar a finals de segle XIX, encara que no va ser fins a una reforma posterior, ja al segle XX, que la seva torre arribaria als 20 metres d’altura actuals. Es va construir seguint els patrons dels fars tradicionals, amb pedra portada de la Gomera, i es va pintar en franjar vermelles i blanques, colors que manté en l’actualitat. Va entrar en servei en 1897, i era operat per dos faroners que feien torns cada 4 mesos i vivien amb les seves famílies en un petits allotjament habilitat a la zona baixa del Far. En l’actualitat, funciona de manera automàtica.
A la Punta de Teno s’arriba des de la zona urbana del preciós municipi del nord de Bonavista, després d’un recorregut d’uns 20 minuts amb cotxe, i encara que aconseguir Punta de Teno no és missió impossible, tampoc és senzill. La carretera per la qual s’arriba discorre a través de les muntanyes i és un tant tortuosa. Durant els dies de pluja i vent, en els quals es poden arribar a produir despreniments, la carretera sol ser tallada al trànsit.
MASCA
Masca és un mas pertanyent al municipi de Buenavista del Nord de Tenerife (Canàries). Es troba situat a la punta nord-oest de l’illa al Massís de Teno, dins del parc rural del mateix nom, a onze quilòmetres del nucli urbà de Buenavista del Nord i a una altitud mitjana de 750 msnm.
En Masca es poden trobar profunds barrancs i penya-segats que acaben en l’Oceà Atlàntic entre la vegetació i les corbades carreteres. Té la reputació d’haver estat un amagatall dels pirates. Masca destaca també per la seva arquitectura tradicional, malgrat que la majoria de les seves construccions no tinguin una gran antiguitat. El mas de Masca conserva la millor mostra d’arquitectura rural de tota Canàries
I vaig anar fa uns quants anys, però amb aquest reportatge em semble q no conec la Illa. I m’agafen ganes de tornar-hi.
Es mostren uns indrets fora dels recorreguts turistics.