IRAN – KERMAN – Banys Ganj Ali Khan

Banys Ganj Ali Khan

Construïts el 1631, els banys de la casa de Ganjali es troben al costat sud de la plaça de Ganjali, en una secció del basar Vakil conegut com Ganjali Basar. L’entrada de l’edifici està pintada amb ornaments de l’ època safàvida . Una característica interessant del seu acabat arquitectònic és que les pedres esculpides del sostre coincideixen amb les del sòl. Està compost per una sala de descongelació, habitació freda i sala calenta, tot cobert amb cúpules transportades en trompas . Els Banys Ganjali són obres úniques d’arquitectura decorades amb exquisides obres de rajoles, pintures, estucats i arcs.

Les cases de bany es van convertir en un museu antropològic el 1971. A la secció d’armaris i al pati principal del bany hi ha moltes estàtues realistes, aquestes estàtues van ser dissenyades a la facultat de Belles Arts de la Universitat de Teheran el 1973 i després transferides a aquest museu.

Observem una pintura dedicada a Varzesh-i Pahlavani (literalment ‘esport heroic’) generalment es practiquen en un Zourkhaneh i s’usen diversos accessoris per a la formació.

Amb el passadissos entre cambres, trobem rajoles pintades amb diferent personatges

Durant la visita vàrem coincidir amb uns nens i nenes d’escoles que feien la visita guiada amb les seves professores.

DEFENISIONS:

La trompa, en arquitectura, és un element estructural de sustentació que permet transformar, de baix a dalt, una planta quadrada en una octogonal. És utilitzada per aguantar cimboris i cúpules, ja que aquestes es farien sobre la planta octogonal. Sembla una volta semi-cònica amb el vèrtex a l’angle entre dos murs i la part ampla cap a fora.

 

Casa de Te

Ebrahim KHAN HAMMAM

Prendre unes infusions amb uns dolços o bé veure fumadors de gheliums (pipa d’aigua) el ghelium és un art de la retòrica col·loquial, una filosofia …

L’últim hammam era ara un tschaikhaneh, una casa de te, a les habitacions exteriors. A dins, al costat de les piscines velles, ara hi havia un restaurant. Aquest és el Hammam-i-Vakil-o-doleh de 150 d’anys.

Ens van oferir te i pipa d’aigua. Aquesta canonada molt estranya no li dóna res si la bufa com si fos una canonada normal. Has de treballar molt dur, xuclant en el fons com un gran fumador per produir una mica de fum.

 

 

Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *