L’Atles Central, te zones calcaries semiàrides, on el aigua es un bé escàs, durant bona part del any, i quant aquesta cau, circula de forma rapida i desapareix de la superfície, circulant de forma subterrània.
Avui dediquen unes fotografies de com es recupera part d’aquesta aigua subterrània, a zones molt aïllades i amb una població molt dispersa que cada dia tenen que anar a buscar la per la seva subsistència.
Quant el aigua circula per petits trams del rius, aquesta s’aprofita per tasques de rentar, baixant a la vorera del riu i utilitzant aquesta aigua per fer tota mena de tasques.
En altres casos el riu esta totalment sec, pro existeixen pous ( ighi,ifri, avenc, sima) que des de sempre se han aprofitat per extraure el aigua necessària per us de les persones.
El cas que podem veure es un pou de 32 metres de fondària (IGHI BOULAGHMANE), te una estructura de fusta amb un corriola i una corda de nylon amb un cub fer de roda de camió, en cada pujada com a màxim puja uns 10-15 litres.
A la següent fotografia, podem veure el fons del pou, entre el bot i el espeleòleg baixa la corda de color ver que serveix per pujar l’aigua.
Es una tasca que normalment fan dues persones molt compenetrades per anar estirant de la corda. Les garrafes per el transport de l’aigua son de plàstic reciclades i es transporten amb burros, durant el temps que vàrem estan visitant la cavitat, era un continuo anar i vindre de burros i una continua extracció d’aigua.
També ja dos abeuradors que son utilitzats per tot el bestia que menja per als voltants (branques de quercus alex), les persones que cuiden els ramats, també van venir al pou i omplen les abeuradors perquè tant les cabres com les xais puguem veure, tenint en conte que es el únic punt de aigua en molts kms. a la redona.
Finalment presentem una foto de dos ovelles amb mirada interrogant.
