Avui amb autobús, iniciem el recorregut del alps japonesos passant per diferents poblacions, que bona part del hivern estant bloquejades per la neu.
Shirakawago
El llogaret històric de Shirakawago és un dels principals atractius turístics de Japó.
A Shirakawa-gō es troba al poble de Shirakawa a la prefectura de Gifu.
L’àrea de Gokayama «Cinc Muntanyes» està dividida entre els antics pobles de Kamitaira i Taira a Nanto, la prefectura de Toyama.
La vall es troba en una regió muntanyosa amb nevades considerables, i aquests pobles són molt coneguts pels seus grups de masies, construïts a l’estil arquitectònic conegut com a gasshō-zukuri, dissenyats per vessar fàcilment neu dels seus sostres.
Shirakawa segurament es la més accessible, ja travessada pel riu Shogawa i envoltada de muntanyes.
RIU SHOGAWA
Algunes de les cases gassho-zukuri tenen més de 250 anys i la gran majoria avui funcionen com a restaurants, museus o allotjaments tradicionals gràcies a la seva gran mida, ja que solen tenir uns 18 metres de llarg, 10 metres d’ample i tres o quatre pisos
Sala principal, on i a el foc que reparteix el calor per tota la casa
Pujant als diferents pisos podem veure un petit lot de les diferents eines que se utilitzaven.
Des de les obertures laterals de cada pis es podem gaudir de les vistes del poble
L’accés als diferents pisos es fa per escales de fusta molt empinades i dificultoses tant per pujar com per baixar
Tradicionalment, a l’àtic, es criaven cucs de seda, activitat que encara podem veure avui reflectida en algunes cases-museu.
L’ATIC DE LA CASA
Al poble podem observar les diferents cases, algunes d’elles amb el seu horts, que al hivern estant totalment tapats per la neu.
-
- Shirakawago
SANTUARI
Ròtol amb japonès, difícil de llegir
cases habitades actualment
casa amb el sostre nou
un dia de pjutja
Alguns detalls observats a diferents cases
Camps treballats i deixat per quant després de passar el hivern puguer plantar
Shirakawago està preciosa en qualsevol època de l’any:
-a la primavera, amb els cirerers en flor;
-a l’estiu, amb l’esplendor de l’fullatge verd i la frescor de l’aigua que flueix pel llogaret;
-a la tardor amb els mil colors de les fulles vermelles ia l’hivern completament cobert de neu i il·luminat per l’ocasió.
TAKAYAMA
La ciutat de Takayama a la regió muntanyosa de Hida, prefectura de Gifu, és una destinació molt popular entre turistes japonesos i estrangers.
La seva situació ideal en plens Alps Japonesos i la bellesa del seu casc antic, que ens permet retrocedir en el temps i passejar pel Japó d’abans.
Amb desenes de ryokan i allotjaments tradicionals, cellers de sake tradicionals, temples i santuaris de fusta i un casc antic espectacular ple de cases de el període d’Edo l’arquitectura amb prou feines ha canviat fins als nostres dies.
Passejar pel casc vell de Takayama anomenat Sanmachi Suji, abasta una zona àmplia i intacta de cases i comerços de mercaders de el període Edo, i botigues especialitzades i destil·leries de sake.
Aquí és on aprofitarem per fer compres d’ampolles de sake i algun record típic més, està format per tres carrers: Ichinomachi, Ninomachi i Sannomachi.
Recinte firal Takayama Yatai Kaikan
Si no estem a Takayama durant la celebració de el gran festival Sannō Matsuri (14 i 15 d’abril), podem aprendre més de el festival al recinte firal Takayama Yatai Kaikan amb una exposició de 4 de les 23 carrosses usades durant el festival que daten de l’ segle XVII.
I al museu Karakuri podem veure tant les nines mecàniques (karakuri ningyō) que es col·loquen en les carrosses de el festival com més de 200 màscares de la dansa de lleons japonesa o shishimai de tot Japó.
Santuari Sakurayama Hachimangu.
El temple de Sakurayama Hachimangu és un referent a la ciutat, per organitzar el festival de tardor de Takayama, entre el 9 i 10 d’octubre.
L’animal amb el qual sol associar-se és el colom, en contrast amb les guineus d’Inari. Al santuari de Sakurayama trobarem també un petit pavelló dedicat a aquesta altra deïtat. Els orígens de l’santuari de Sakurayama Hachimangu daten de segle V.
Segons la llegenda, l’emperador Nintoko va ordenar a el príncep Takefurukuma sotmetre a una malvada bèstia de dos caps. El jove príncep va venir a aquest lloc i va resar per sortir victoriós de la seva missió.
Segles més tard, el 1683, el ja santuari va ser engrandit i designat com a protector de la ciutat.
Si cliqueu podreu veure COLORS A LA TARDOR AL JAPO, per tornar, cliqueu tornar a la pàgina anterior.
Si cliqueu podreu veure PANORAMIQUES DEL JAPO, per tornar, cliqueu tornar a la pàgina anterior.