La Mesquita del xeic Lotf Allah

La Mesquita del xeic Lotf Allah o l’oratori del Shah, és una de les millors obres de la cultura iraniana, va ser construïda quan encara prevalia la dinastia safàvida. Està situada al costat est de la plaça de Naghsh-i Jahanen Isfahan, Iran.

És una mesquita alta construïda en segle XVII (1615) per les ordres de Shah Abbas I, sota regnat dels safàvides. Està sobre la primera mesquita erigida en aquesta ciutat pels safàvides, abans de la mesquita del Shah. La seva construcció va durar un llarg termini de temps, setze anys segons fonts, i dues dates es col·loquen en la decoració: 1616 en la volta i 1618 en el mihrab. L’arquitecte (Mimar) de l’edifici va ser Muhammad Reza ibn Ustad Hosein Banna Isfahani’ i el cal·lígraf Ali Riza-i Abbassi, ells van acabar de contruirla l’any 1618.

El pla de la mesquita del xeic Lutfallah no és una cosa molt fàcil. Consisteix en una cambra de l’oració enterament sota la volta que s’arriba per un passadís fosc llarg del bafle que condueix a una porta gran. L’absència de la cort és molt notable perquè és excepcional. La seva altra característica és l’absència del minaret, inútil ja que només la família reial tenia accés a aquesta mesquita.

La decoració d’aquesta mesquita petita, que realment va ser utilitzada com a oratori per al sobirà més que de lloc del rés públic, es va realitzar vorejant de ceràmica dels punts més baixos i de marbre groc els superiors. A la mesquita, és el blau que domina, amb les addicions de verd, groc, vermell i turquesa, però a fora, a la volta, una observa l’ús d’una plataforma molt particular, amb un predomini del groc que existeix solament en aquest edifici en aquest període i podria potser recordar la volta de la tomba d’Ismail i a Ardabil.

Des de l’entrada anem per un passadís fins l’unica sala d’oració, de planta quadrada.

La decoració interior de la cúpula és notable per l’ús de la llum que ve de l’exterior, que reflecteix a la cúpula i remunta la cua del paó reial l’emblema dels perses.